La cel·lulitis

Toni Sánchez, metge de l’EAP Navàs-Balsareny us dóna unes recomanacions sobre com prevenir la cel·lulitis.

Comença el compte enrere per a l’estiu i tothom vol arribar-hi perfecte: sense complexos i sense cel·lulitis!

La cel·lulitis (coneguda també com a «dermopanniculitis deformant», «lipoesclerosi nodular», «lipodistròfia ginecoide» o «panniculopatia edematofibroescleròtica»). És un problema que afecta entre el 85% i el 98% de les dones després de la pubertat, encara que tinguin un pes normal. Es considera un tret sexual secundari de les dones.

La causa principal de la cel·lulitis és la manca de tonificació del múscul que altera la microcirculació del teixit hipodèrmic, cosa que provoca un edema i la posterior desestructuració del teixit gras subcutani que produeixen una alteració de la forma corporal i de l’aparença de la pell. Es caracteritza per l’aspecte encoixinat i nodular de la pell en zones de declivi. Es presenta principalment a la cara externa de les cuixes, a la cara interna dels genolls, als glutis i a l’abdomen.

S’ha de valorar des d’un punt de vista ‘arquitectònic’ i llavors s’observa que hi ha diversos aspectes que hi influeixen:

• La quantitat de greix. Com més greix s’hi acumuli, més es tensaran els connectors i més es visualitzaran els nòduls.

• L’elasticitat dels connectors. Si aquestes fibres de col·lagen són molt rígides, tenen menys capacitat d’estirar-se i, per tant, apareixerà cel·lulitis fins i tot amb nivells de greix relativament baixos. Sembla que el major nivell d’estrogen en les dones fa que aquestes fibres siguin més rígides que en els homes.

• La flaccidesa (el baix to muscular). El múscul és la base sobre la qual s’assenta tota la resta. Si el to muscular és baix el que hi ha al damunt tendeix a col·lapsar-se, cosa que magnifica els efectes de la cel·lulitis. El fet de tenir més to muscular dóna més fermesa i en prevé l’aparició.
• L’estructura de la pell. Com més gruixuda sigui la pell, més ferma serà la seva superfície i menys cel·lulitis s’hi formarà.

A continuació es comenta l’estructura del teixit adipós per poder explicar-ne, posteriorment, la reestructuració.

Un dels factors pels quals els homes tenen menys cel·lulitis, fins i tot si tenen acumulacions greus de greix, és perquè el seu teixit connectiu és diferent: té una disposició en forma de xarxa.

Les causes de l’aparició de la cel·lulitis són multifactorials.

• Dieta rica en hidrats de carboni i hiperinsulinèmia (estimula la lipogènesi);
• Hormones sexuals (estrògens i progesterona);
• Característiques específiques dels adipòcits de la zona gluteofemoral: més grans i resistents a la lipòlisi;
• Edema;
• Sedentarisme: atròfia i alteracions de la microcirculació.

La cel·lulitis es classifica en diferents graus:

L’estructura arquitectònica de la cel·lulitis i la seva etiologia multifactorial fan necessari un abordatge en la mateixa línia: la realització de millores en els hàbits saludables i un enfocament multidisciplinari.

• Alimentació saludable amb reducció de greixos, hidrats de carboni i augment de proteïnes en la dieta, per tal d’obtenir un efecte descongestiu amb l’eliminació de substàncies acumulades en el teixit adipós afectat i un efecte lipolític, amb la disminució de la mida dels adipòcits (“efecte espai”). Això provoca una millora de la microcirculació i la disminució de la hipòxia del teixit, que assoleix una recuperació de la seva estructura.

• Activitat física específica és fonamental, ja que el múscul és el teixit de suport de la pell: tonifica el múscul i augmenta la massa muscular, cosa que reverteix la laxitud i l’atròfia muscular, augmenta el teixit de suport i la fermesa de la pell i ajuda a mobilitzar els dipòsits de greix i activa la microcirculació.
• Manteniment de l’activació de la microcirculació. Es pot realitzar amb productes com ara gels anticel·lulítics. L’aplicació s’ha de fer després de l’activitat física per perllongar l’efecte vasodilatador i l’augment de la circulació a les zones amb cel·lulitis, aconseguits amb l’activitat física.

• Batuts desintoxicants (de vegetals i fruites), tenen efecte diürètic i depuratiu, aporten vitamines, són rics en antioxidants i aporten oligoelements.

L’objectiu de tot tractament multidisciplinari basat en la millora d’hàbits saludables ha de passar per: reestructuració del teixit adipós subcutani, drenatge de l’edema i l’estasi produïts i tonificació del suport muscular.

Aquells tractaments que no englobin tots aquests factors no resoldran la cel·lulitis de manera definitiva.

Font: EAP Navàs-Balsareny